Dins dels delictes contra el patrimoni i l’ordre socioeconòmic, el Codi Penal (CP) regula l'ocupació d'immobles en general i d’habitatges en particular.

1. Definició i penes

Segons si l’habitatge constitueix o no morada, es contemplen dos tipus de delictes:

a) Allanament de morada (CP art. 202)

Comès per qui, sense viure-hi, entra en una morada aliena o s’hi manté en contra de la voluntat del seu morador.

Pena de presó de 6 mesos a 2 anys.

Si es comet amb violència o intimidació, la pena és de presó d’1 a 4 anys i multa de 6 a 12 mesos.

b) Ocupació o usurpació (CP art. 245)

Consisteix a ocupar o usurpar immobles o edificis aliens que no siguin morada. Pot ser:

• Greu: si es realitza amb violència o intimidació. En aquest cas, a més de les penes per les violències exercides, s’imposa una pena de presó d’1 a 2 anys, en funció del dany causat i la utilitat obtinguda.
• Lleu: si es realitza sense autorització, ocupant un immoble, habitatge o edifici que no constitueixi morada, o mantenint-s’hi contra la voluntat del titular. Pena de multa de 3 a 6 mesos.

2. Concepte penal de morada

El concepte penal de morada no és equivalent al de domicili en dret civil, que requereix habitualitat. Tampoc coincideix exactament amb el de casa habitada, encara que sigui similar.

Des del punt de vista jurídic-penal, una morada és:

Un recinte tancat i cobert on una persona i els seus familiars habiten i desenvolupen la seva vida íntima i familiar.

Comprèn no només les estances privades, sinó també dependències annexes o espais adjacents que formin part de la seva intimitat.

a) Característiques de la morada

Ha de ser:

Un lloc acotat, tancat o parcialment obert, que mostri la voluntat del morador d’excloure tercers.

Destinat a la vida privada, encara que sigui de manera eventual (habitació d’hotel) o precària (habitatge ocupat).

D’ús actual, encara que sigui permanent o temporal

.

b) Inclou segones residències i habitatges vacacionals?

Sí. La protecció penal s’estén a habitatges destinats a ús vacacional o segones residències, ja que són espais on es desenvolupa la intimitat.

No importa si és primera o segona residència, sinó si s’utilitza per a la vida privada.

En canvi, no es consideren protegits penalment:

Finques abandonades o en mal estat.

Edificis en condicions inhabitables.

c) Inclou dependències i espais comuns?

Sí: les dependències vinculades funcionalment a la morada.

Sí: jardins privats adjacents a l’habitatge.

No: espais comuns d’un edifici, com escales i portals, perquè són d’accés lliure a tercers.

3. Elements del delicte

Hi ha tres elements principals:

a) Entrar

Invasió física d’una morada aliena sense viure-hi.

Pot ser ostensible o clandestina (entrar per la porta o una finestra).

La temptativa existeix si s’intenta forçar una entrada.

b) Mantenir-se

Es dóna quan algú ja ha entrat amb consentiment i es nega a sortir quan se li exigeix.

Es consuma quan ha transcorregut un temps raonable des de la petició d’abandonar la morada.

No hi ha temptativa en aquest cas; es consuma de forma instantània.

c) Contra la voluntat del morador

Ha d’existir un conflicte efectiu de voluntats entre l’intrús i el morador.

En habitatges compartits, tots els convivents tenen igual dret a admetre o excloure tercers.

4. Supòsits agreujats: ús de violència o intimidació

a) Violència

Força física sobre persones (agressions, empentes, immobilitzacions).

També inclou mitjans per deixar inconscient la víctima (somnífers, gasos).

b) Intimidació

Amenaça immediata i greu, que provoqui por o angoixa.

Ha de ser objectivament adequada per a provocar temor.

Important:

La violència o intimidació ha d’existir en el moment de l’ocupació. Si apareix després, s’aplica el delicte d’ocupació pacífica.

5. L’estat de necessitat com a eximent

La jurisprudència aplica de manera molt restrictiva l’eximent de necessitat en casos d’ocupació il·legítima.

Cal demostrar penúria econòmica extrema i la manca d’alternatives habitacionals.

S’ha absolt en casos concrets de mínima lesivitat, aplicant la doctrina ius usus innocui (ús inofensiu d’un bé aliè).

El dret de propietat està limitat per la seva funció social (art. 33 CE). En alguns casos, una ocupació no autoritzada però no prohibida expressament pot ser considerada no il·lícita, sempre que no impedeixi ni restringeixi els drets del propietari.