Es recorren determinats preceptes de la Llei 12/2023, pel dret a l'habitatge, que modifiquen la LEC i que, en els procediments de recuperació de la possessió i de subhasta de béns immobles, imposaven l'obligació del demandant, quan es tracti d'un gran tenidor (titular de més de 10 immobles urbans d'ús residencial), de declarar si la part demandada es troba o no en situació de vulnerabilitat econòmica, amb acreditació documental en ambdós casos.

El Tribunal Constitucional declara la seva inconstitucionalitat i nul·litat. Conclou que aquestes condicions d'admissibilitat o de procedibilitat, en suposar una càrrega acreditativa desmesurada per a la part actora, i per ser la circumstància a acreditar susceptible de conèixer-se també mitjançant altres mitjans igual o més assequibles, constitueixen una barrera desproporcionada per a l'exercici del dret a la tutela judicial efectiva. En les dues vessants afectades, això les fa inconstitucionals i nul·les per vulnerar l’article 24.1 de la Constitució.

El Tribunal considera que el requisit imposat a la part actora no compleix les exigències constitucionals del dret a la tutela judicial efectiva, segons un criteri de proporcionalitat.

Són contraris a aquest dret els requisits que condicionin tant l'accés a la jurisdicció com la possibilitat que el resolt pels òrgans judicials es compleixi en els seus propis termes, quan aquests requisits suposin traves excessives respecte a la finalitat legítima que pot perseguir el legislador. En aquest cas, l'exigència d'acreditació de la situació de vulnerabilitat es considera excessiva, ja que no és comprensible des d’una perspectiva de ponderació proporcional amb la finalitat perseguida (trobar una solució habitacional per a persones en situació de vulnerabilitat econòmica). Aquest objectiu es podria assolir per altres vies, sense afectar el dret de qui vol accedir a la justícia o continuar el corresponent procediment.

La no exigència d’aquest requisit d’admissibilitat de la demanda no implicaria que la finalitat legítima quedés desatesa, ja que en el decret d’admissió a tràmit de la demanda, s'ha d'informar el demandat de la possibilitat d'acudir a les administracions públiques competents en matèria d’habitatge, assistència social i avaluació de necessitats socials, a fi que puguin apreciar la possible situació de vulnerabilitat de la part demandada.

A més, i sense perjudici d'això, es preveu que el jutjat, de forma immediata i d’ofici, comuniqui a les administracions públiques l'existència del procediment perquè puguin verificar aquesta situació de vulnerabilitat. En cas que aquesta existeixi, l'Administració competent ha de presentar al Jutjat una proposta d’alternativa d’habitatge digne en lloguer social, així com una proposta de mesures d’atenció immediata i possibles ajudes econòmiques i subvencions de les quals la part demandada pugui ser beneficiària.

El judici de proporcionalitat tampoc es supera respecte a la fase executiva relativa a la subhasta de béns immobles, dins del procediment d'execució dinerària, ja que la situació de vulnerabilitat del deutor pot ser coneguda per altres mitjans, com les administracions públiques competents, sense que això afecti el dret de l'executant a iniciar la via de constrenyiment.

Els nostres professionals poden oferir-li un assessorament adequat en procediments de desnonament.