La contractista d’un servei de neteja va reclamar a l’Administració contractant el pagament de les factures i els interessos de demora corresponents al període de temps en què va continuar prestant els seus serveis, a petició de l’Administració, un cop finalitzada la durada del seu contracte.

El Tribunal Suprem considera que els serveis prestats de bona fe pel contractista després de la finalització del contracte van ser rebuts per l’Administració contractant sense oposició, de manera que tenen un origen contractual i s’emmarquen dins de la legislació sobre contractes del sector públic.

El pagament dels interessos de demora és procedent, davant l’absència de qualsevol protesta o advertiment per part de l’Administració.

La jurisprudència esmentada per l’Administració en contra del còmput dels interessos de demora fa referència a un supòsit molt diferent, en què no concorria la seqüència de continuïtat, sense cap modificació, entre la prestació del servei en contracte i la realitzada posteriorment.

El còmput del termini de meritació dels interessos de demora no està subordinat a la convalidació formal de la despesa per part de l’Administració, i s’inicia transcorreguts 30 dies des de la presentació de les factures pel contractista sense que s’hagi produït el seu pagament.

Els nostres professionals poden assessorar-lo i abordar totes les qüestions relacionades amb la contractació amb l’Administració.