La víctima va contactar amb una empresa de reformes a través d’un anunci en línia per realitzar les obres a casa seva. No obstant això, les persones amb qui va tractar, inclòs l’acusat, no van complir amb les obligacions contractuals, tot i haver rebut pagaments significatius.

L’acusat, juntament amb altres persones no identificades, va enganyar la víctima simulant una voluntat real de contractació, quan en realitat només pretenien apropiar-se dels diners sense intenció de fer les obres. Malgrat les promeses i excuses sobre l’obtenció de permisos i la compra de materials, les obres mai es van completar, i la llicència d’obres no es va arribar a sol·licitar.

Es condemna l’acusat a presó per un delicte continuat d’estafa, a més de la obligació d’indemnitzar la víctima. La defensa de l’acusat al·lega la manca d’engany i situa el cas en l’àmbit de l’incompliment contractual civil.

Aquesta argumentació es rebutja, confirmant la condemna, en considerar que l’engany va ser suficient i proporcional per induir la víctima a efectuar els pagaments.

La diferència entre un incompliment contractual i un delicte d’estafa o, si es vol, entre el dolo civil i el penal, es troba en la tipicitat: només si la conducta s’ajusta al tipus penal d’estafa es considera punible des d’un punt de vista penal, mentre que altres conductes poden merèixer una resposta en l’àmbit civil.

En aquest cas, ha quedat provat que l’acusat, en col·laboració amb altres persones no identificades, actuava amb intenció fraudulenta des de l’inici, contractant l’obra únicament per apoderar-se dels diners del denunciant sense cap intenció de complir amb el que es pactava. A més, es va valer de l’aparença d’una empresa solvent i amb experiència en el sector de la construcció, cuidant tots els detalls per projectar una imatge de seriositat. Va simular l’existència d’un grup empresarial sòlid, fent que els primers contactes amb la víctima fossin a través d’altres persones que semblaven pertànyer al mateix grup. Fins i tot li van enviar fotografies i vídeos d’altres suposades obres realitzades per ells.

La manca de voluntat de l’acusat de complir amb l’acord es demostra pel fet que mai es va sol·licitar la llicència d’obres, fet que va posar en alerta el promotor sobre l’engany del qual estava sent víctima.

Els nostres advocats garanteixen la defensa dels seus drets en actuacions derivades de fets que puguin ser constitutius de delicte.